Antonio Gallego Rolán

A la humanitat, que trobi el Nord
A la gent del camp, que s’uneixin per tornar a allò natural
A la Natura, que ens perdoni

Curta i pobra és la ment d’aquell, que es creu, que el món és seu i s’acaba en ell.
Antonio Gallego Rolán

A la manera del camp, senzilla i harmònica, esquitxada pels seus “chascarrillos”, Antonio Gallego Rolán dibuixa breument, al principi del seu llibre, el panorama actual de la devastació del camp, de la fauna i la flora, i també dels seus habitants humans. Així li va passar a ell a Galícia: gràcies als plans erronis del poder i als seus servents va haver de sortir fugint… La segona part del llibre són breus apunts i alguns poemes que desprenen lliurement les seves idees, les seves crítiques ferotges a la societat, els seus consells, el seu respecte a la Terra i els seus bells records del camp.

Els homes de camp saben molt bé com resoldre el tema que ocupa aquest llibre: El buidatge del camp. Ningú que no hi hagués viscut i que no ho hagués patit a la seva pell, ho podria explicar com ells. Antonio Gallego Rolán va ser sotmès a totes les pressions imaginables fins que va decidir abandonar la seva terra. La seva resistència no va servir de res i, davant el temor que va arribar a sentir, va marxar de Galícia “en un exili forçós”, a la recerca de millor sort.

Després de donar moltes voltes i patir la crisi de l’Argentina, va caure la societat que compartia i es va instal·lar a Gran Canària, des d’on escriu avui les seves experiències. Ara prepara un altre llibre explicant tot allò que li va passar.