Ramon Regí Rodríguez

Aquest llibre té dues intencions principals: no oblidar-te mai i donar gràcies. Gràcies, Ramon, per la vida que hem pogut viure al teu costat, una vida plena i meravellosa que s’explica amb tot detall perquè et quedis sempre en la nostra memòria. He estat tan feliç amb tu que el que em queda de vida mai podrà ser igual. M’agradaria ser feliç, deixar de plorar, però de vegades em sento decebuda perquè no t’he pogut ajudar a viure més. Em conforta pensar que t’he cuidat i t’he donat tot l’amor que sóc capaç de donar. I trobo la pau quan recordo que has estat un home estimat i has tingut una vida digna. Em fa feliç poder presentar aquest llibre a tots aquells que t’han estimat… I que el món torni a escoltar la teva veu.

Estic boníssim sóc com un pernil triple J però triple R. I a més també sóc triple X perquè tinc la talla XXXL. (Ramón)

Tenir una botiga de flors és bonic: celebrar casaments, aniversaris, rams d’amor, batejos, festes i regals… I a més, per al Ramon, La Ginesta era una festa, un motiu per trobar-se, celebrar i gaudir de l’amistat. Era un home divertit, que s’apuntava a un bombardeig, que li agradaven la gresca i la diversió. Va tenir una vida molt plena. Plena de gent al seu voltant, de persones rient i celebrant qualsevol cosa, amb qualsevol excusa. La seva felicitat era al voltant d’una taula amb gent i menjar.
La floristeria del Ramon era un lloc molt alegre, sempre hi havia gent que deia, en el millor sentit de la paraula: els periquitos del barri (de l’Espanyol) deien, quan passaven pel davant, alguna cosa provocatiu; els del Barça també, el senyor cec del barri cada dia cridava el seu nom quan passava per davant, les botigueres veïnes també li dedicaven un crit si aquell matí no s’havia deixat veure o no les havia cridat. Total, que el nom de Ramon era el més pronunciat del barri. Al seu voltant hi havia diversió garantida.
Era la floristeria de tots. Un punt de trobada, la botiga on contínuament passaven coses, entrava gent a preguntar, a demanar consell, buscar orientació. Era feliç només de veure entrar algú que el necessitava.