Lola Rodenas Soto
José Luis González Varela

Lola Rodenas Soto va néixer el 16 de desembre de 1933 al si d’una família acomodada i conservadora d’Alacant que, després de la Guerra Civil, s’alçava al bàndol dels vencedors al costat del cabdill Francisco Franco. Lola feia els seus primers passos calçant les sabates d’una burgeseta envoltada de donzelles, serventes i xofers, i vivia al marge de la convulsió política i social que assotava Espanya. Només se n’esperava que ballés a les festes d’alt bressol, es casés i portés nens al món, com més millor. Lola seguia el camí que li havien marcat, però aquella existència limitada al matrimoni i als fills, va començar a deixar-li un buit que difícilment podria omplir vivint presonera de la seva gàbia d’or. El silenci aviat va donar lloc al crit i després a la reivindicació d’una llibertat, d’una vida on ella seria la protagonista. Callada no estava més maca. Disposada a trencar amb el patriarcat que l’acovardia, la Lola s’endinsava a les aules per estudiar, s’iniciava al món laboral i assenyalava els llocs que aviat trepitjaria. Aquesta és la història d’una dona que va decidir fer-se ella mateixa, que es va treure les benes dels ulls i va emprendre el vol.

La meva àvia Maria, a qui jo no vaig voler gaire, es referia a mi com «la Simplona». Quan vaig comprendre als meus sis anys el que volia dir em vaig veure en la meva infantesa, profundament humiliada. La meva germana Maruja rebia tota la seva simpatia i jo era apartada. Crec que la meva vida ha consistit a demostrar que jo no era aquesta Simplona, ​​superposar-me a aquest qualificatiu que em va escoure profundament i, en certa manera, encara em fa mal —encara que atenuadament— perquè penso que vaig aconseguir donar forma a la meva vida, marcada per una infància i adolescència privilegiades.

Voldria ser recordada com la dona que sempre va estar aprenent, que mai no es va rendir a la resignació i que no va deixar que la impotència la desarborés. Hi ha llums i ombres, no n’amagaré res. Aquestes són unes memòries en què em mostro nua i no amago gairebé res. Això és el que vull explicar…