Isabel Coll

La Isabel Coll és amant de les lletres, encara que la seva professió d’hostessa de vol estava una mica lluny de les paraules. Viu percebent, experimentant anècdotes i moments vitals d’inspiració literària relacionats amb les seves trobades fugaces amb el sexe oposat, als quals anomena «no relacions».

A tenor de les frases que li van dir alguns dels homes que va conèixer, i que va començar a recopilar un dia, neix Dime una cita, un llibre fet de cites pronunciades pels que li van proporcionar alguna satisfacció vital o espiritual, utilitzant simplement el que ella més aprecia i valora en la vida: les paraules.

Divertida com poques i valent com cap, Isabel Coll inicia la seva passió literària a través de les paraules que els homes li han dedicat, i les que ha caçat al vol, a 33.000 peus d’altura. Són frases que ella converteix en cites memorables i al voltant de les quals balla per recordar moments, sensacions, sentiments, conceptes… Pura sensibilitat.

Algunes cites d’Isabel Coll

“Li vaig dir: tens un minut per enamorar-me. Em va somriure i encara li van sobrar 59 segons.”

“Les seves paraules van ser, fet i fet, un dolç complement del que avui són les meves, i la raó fonamental que existeixi aquest llibre.”

“La lectura o escolta d’una cita produeix en mi, invariablement, una mena de fogonada que m’obliga de manera immediata a deixar-ne constància escrita.”

“M’he imposat, en aquest llibre, l’obligació moral de marcar la diferència mostrant part de la meva essència més íntima i personal.”

“Les cites que aquí apareixen, d’alguna manera també formen part de la meva història de vida, resumida en breus conceptes filosòfics.”

“A tots agraeixo que valoressin la meva gosadia i aquest llibre és el resultat d’aquesta empenta, i potser també d’un cert grau d’inconsciència.”

Alguns feedbacks rebuts per l’autora

● “Isabel en estat pur. Definitivament has trobat la teva teràpia.”

● “No podia parar de llegir! El meu marit em preguntava: ¿és que no hi ha un demà?”

● “M’he quedat amb ganes de més. De més fulles, de més cites, de més anècdotes… De més llibres teus.”

● “Quan en la presentació, la teva editora em va preguntar com em deia, vaig pensar que ho feia per coordinar les cadires sobrants. En llegir el llibre, em vaig emocionar pensant que m’ho havia preguntat perquè em confonia amb un “ballarí”. Quin gran honor hagués estat…”

● “El millor és imaginar-te explicant-ho de viva veu! Quant vam passar en aviació i què emocionant ho feies tot.
Hauries de continuar volant com a passatgera! I quedar-te amb més cites, amb totes aquestes cares, i escriure molts llibres més.”