Josep Valsells Montagut

Vinc de dues famílies de poble i de dretes que, cap a l’any 1923, van decidir abandonar llurs pobles i venir a Barcelona, buscant prosperitat. Tan els meus avis de Mora d’Ebre com els de Calaceit eren pagesos i sé que tenien alguna inquietud més que no pas treballar la terra i esperar la pluja… Van fer ben fet perquè totes dues famílies van prosperar, van poder donar estudis als fills i van canviar el seu destí. Els agraeixo l’empenta i el seu caràcter valent i emprenedor. Gràcies a ells he pogut viure una vida plena.

M’agrada parlar clar i no em preocupa gens això de ser políticament correcte. Crec que a la vida m’ho passo molt bé perquè, escrivint aquest llibre, no sé quantes vegades he posat que m’ho vaig passar molt bé. He estat de sort! Em considero un home optimista perquè, quan la cosa es posa de l’inrevés, jo faig una broma i tothom es relaxa. El sentit de l’humor és molt necessari, i diria que a la meva vida és essencial, doncs diuen que l’humor ens salva de les mans del doctor… ves a saber!

Amb els meus nets m’ho passo molt bé. Ells son l’al·licient més potent de la meva vida i a ells els dedico aquest llibre perquè sàpiguen una miqueta més dels seus orígens. Estic molt orgullós de tots 10. Ja ho he dit abans, però ho repeteixo ara, per acabar les meves memòries: els nets son l’alegria de la meva vida i, si m’ha fet il·lusió escriure aquest llibre, és per ells. Espero que el gaudiran com jo he gaudit fent-lo i que potser algun dia el llegiran als seus fills…