Francesc Farreras

Amb aquestes memòries, només pretenc arribar al cor dels qui més m’estimo. Si a més, poguessin fascinar una mica, em donaria plenament per satisfet.
Escriure aquest llibre m’ha donat força i m’ha ofert la possibilitat de superar el neguit de certes experiències vitals. He fet una síntesi dels pensaments i he tret les càrregues de l’interior. És una bona pràctica per no deixar que l’esperit es deixi influenciar per res estrany. També m’ha ajudat a aconseguir una interacció subjecte-realitat que ha tornat viva la història.
Crec ser persona equilibrada, amb esperit de feina, superació i moral de guanyador. Tinc un sentit pràctic de la vida. Sóc vehement i hipersensible quan em toquen el voraviu. Mai m’he significat per ser un gran orador. Em dominen una certa timidesa i discreció. Procuro no opinar mai sense coneixement de causa. Em recreen el silenci, la reflexió i la cautela… I sóc molt conscient que faig fallida en la rauxa.

Dedico aquest llibre a la meva esposa Paquita Escala, fidel col·laboradora i eficaç auxiliar de Clínica. Sense ella no hauria estat possible la meva tasca personal i professional. Als meus fills Xavier i Marta per la satisfacció que ens han donat a tots nivells: comportament, respecte, actitud, excel·lent rendiment escolar, acadèmic i universitari i, per sobre de tot, l’inqüestionable estima.
També el dedico molt especialment als meus estimats i benvolguts néts Laura i Marc amb la pretensió que, quan vulguin llegir aquets relats, hi trobin algun referent on emmirallar-se de les coses positives que hi puguin trobar i que, tanmateix, els serveixi per valorar l’esforç i la confiança, perquè no abandonin mai la tasca. Els vull dir que si no se’n surten a la primera, acceptin l’error amb naturalitat. Que siguin honestos amb tothom i se sentin estimats. Jo els estimo tant que, més d’una vegada he penjat els seus gargots a les parets de casa.