Felipe Gómez Toranzo

Crec que els records autèntics es comencen a fixar cap als tres anys d’edat. La memòria, que és un dels nostres més preuats tresors, s’inicia de forma molt dispar segons cada persona, evoluciona de forma individual i es perd igualment de forma imprevista. És com si estigués regida per un mecanisme que ens permetés recordar les experiències agradables i rebutjar les dolentes. Altres vegades, generalment en la maduresa, recordem esdeveniments antics i oblidem coses que acabem de fer. Tots dos processos tradueixen, a la llarga, una alteració neurofisiològica. No obstant això, em sorprèn que gairebé tots els meus records de la infància es refereixin a malifetes més o menys enginyoses d’aquells anys, que intentaré relatar tal com ara les recordo.

Felipe Gómez Toranzo, Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia de Medicina de Salamanca, narra amb intel·ligència, sensibilitat i humor, una vida dedicada a la seva vocació de metge. Des del miracle del llamp caigut al seu pare, fins al seu nomenament com a acadèmic, exposa una visió dels canvis soferts per la societat en què li ha tocat viure i en la professió que ha triat exercir. El seu llibre és un entranyable homenatge a la família, al treball i al coneixement, com a valors fonamentals d’una vida plena.