Isabel Darder

Recorda, la por només és por, la millor forma de superar-la i transcendir-la és afrontar-la.
Mireia Darder

Com més reprimim les nostres emocions, més poder tindran sobre nosaltres.
Gabor Maté

La Por és un relat de l’interior humà, del cor, de l’ànima, de la ment… del món invisible. És un sentiment comú a tots els éssers, però no la volem mostrar quan deixem de ser nens. Llavors roman amagada a l’interior i busca la manera de sortir de la foscor. L’Agnès Ballester treballa a fons sobre els motius de les seves pors per trobar-ne l’origen. I gràcies a la seva ànsia per descobrir, es revelen tant les arrels de les pors interiors com les de la vida diària, doncs també pateix la por que li provoquen les misterioses trucades de l’Ocult. Els nostres enemics sempre són més a prop del que ens pensem…
Aquesta novel·la entra i surt de tots els mons humans: l’oníric, el real, l’imaginari, el dels records, el de l’inconscient… i en la barreja de tots viu la trama de La Por.

Isabel Darder (Barcelona, 1960) Mestra jubilada d’escola pública. Pedagoga Terapeuta. Una llarga vida dedicada a la docència d’infants amb dificultats d’aprenentatge. També a la política educativa des de diferents estaments de l’administració pública. LA POR és la seva primera novel.la, fruit dels estudis a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i dels seus neguits vitals.

Fa tot el trajecte obsessionada, la deuen estar seguint? Quan arriba al portal de la seva consulta, repassa la gent del carrer amb la mirada. No percep cap actitud sospitosa.
Pujant l’escala s’adona que tot el cos li fa mal, té el coll encarcarat. En arribar al replà es troba a la porta de la consulta les restes de l’amenaça. El cercle vermell embruta el record. Els regalims s’han eixugat, semblen sang quallada, llàgrimes seques de pintura brillant, d’una intimidació, d’una pèrdua, potser d’una amargor. És una diana de basarda.