Carolina Julian Labraña

Aquest relat, que no biografia, explica de manera novel·lada, trossos d’una historia familiar com n’hi ha tantes, amb la particularitat que és la meva. En llegir, hom distingirà fàcilment la part real de la fictícia. El fil argumental correspon a retalls de la meva imaginació barrejats amb situacions reals canviades de context.
He volgut plasmar retalls de vida de les dones que em van precedir. Sí, de les dones, dels homes se’n cuida tothom. Les dones, aquests sers polifacètics que fan de tot, treballen fort quan cal, rumien com tirar endavant i protegeixen els seus.
A la meva mare li sabia greu que el seu cognom es perdés i amb ell la petjada familiar. Per tal de donar-li satisfacció, en un moment dur de malaltia, li vaig dir que jo hi posaria remei. I aquí està: el meu record de les seves explicacions.