Sobre el llibre de memòries de la vida de M. Ribera Sanz
DONES
– Bona tarda, m’han dit que aquí m’ajudaran a escriure un llibre. Vull escriure un llibre sobre la meva vida, sap? Bé, en realitat serà sobre la vida de tres dones que jo vaig conèixer.
La veu que em parlava era d’una dona molt gran i molt dolça. El seu to de veu em va enlluernar de seguida i somric cada vegada que em recordo d’ella: Mercedes Ribera. Li vaig preguntar l’edat: 104 anys. Bromista, dolça, vital…
ESCRIURE EL LLIBRE DE LA MEVA VIDA?
Al principi vaig pensar que voldria escriure el seu llibre de memòries, però va deixar anar un no llarg i rotund: Nooo! Escriure les meves memòries? La meva vida és molt avorrida, no té gens d’interès. Em va dir que ella volia parlar de la Bibi, la Tina i l’Irene, tres dones que portava al cor des que les havia conegut, perquè van sofrir en mans dels homes. La solitud d’elles l’havia acompanyat sempre i volia retre’ls homenatge.
SER LLIURE
Quan la vaig conèixer, vaig quedar literalment corpresa dels seus ullets vius, del seu somriure lleu i permanent, de la seva coqueteria, del seu petit cos, encara àgil… Mercedes és inoblidable. Avui té ja 105 anys i de tant en tant m’agrada trucar-la per a escoltar la seva veu i les seves ocurrències. Com aquell dia que li vaig preguntar:
-D’on treus tanta vitalitat, quin és el teu secret de la joventut?
-No sé… jo mai m’he casat.
-Vas tenir nuvi?
-Sí, clar, però tingues en compte que jo vaig néixer en el 1915, si m’hagués casat, mai no hagués pogut ser lliure.
INCANSABLE
Presentem el seu llibre a la llibreria +Bernat. Va signar més de 70 llibres, un darrere l’altre. Mentre signava la gent li anava donant conversa. Els va escoltar a tots enmig d’aquella bullícia i els va explicar el que volien saber. I quan es va acabar la cua de sol·licitants, ens va mirar i ens va dir.
-Nenes, estic una mica cansada…
Rosa Serra Majem
Fundadora i Directora de Memorias Ediciones
