Els germans Feliu Bohera recorden la seva infància en una família nombrosa: els llargs estius a la casa de tona; els menjars familiars dels diumenges; l’anada i tornada a l’escola amb els set fills amuntegats al cotxe; i la visita infal·lible de cada Nadal a la fàbrica, tota la família al complet, per felicitar i regalar torrons als treballadors.
Per al nostre pare, la persona estava per damunt de tot i aquest és un valor que tots els germans destil·lem. Per Nadal ens duia a tots els fills a felicitar les persones de la fàbrica i a dur-los torrons. Molts diumenges l’acompanyàvem a donar un volt per la fàbrica i saludàvem els treballadors. La fàbrica no només era la seva fàbrica i la seva responsabilitat, sinó que també era tota la gent que en formava part, les persones a les quals ell havia ajudat i havia donat una feina: també eren les seves famílies. Ell s’implicava a fons amb totes les persones… Quina humanitat!
LA PAU COMENÇA A LA LLAR
Entre anècdotes i vivències, algunes divertides, d’altres que entristeixen una mica, totes entranyables, viatjant pels records, la família Feliu Bohera es dona l’oportunitat de reflexionar sobre el llegat que els han deixat els éssers més estimats: els seus pares.
En Jaume Feliu i la Conxa Bohera van dedicar la seva vida a ajudar els altres i, sobretot, a educar els seus fills en l’amor i en la importància de mantenir-se junts. Els mateixos valors que, en l’actualitat, ells s’esforcen per ensenyar als seus propis fills i que han volgut deixar per escrit en un llibre de memòries.
És per això que han posat les seves emocions i els seus pensaments en mans de biògrafes professionals que els han ajudat a crear una autobiografia que demostra que mai no oblidaran l’esperit d’amor i servei que emanaven de la Conxa i en Jaume.
Un regal original i emotiu que aquesta família s’ha fet per tal de compartir-lo a casa, entre els seus. Un regal per a quatre generacions.
L’home no està fet per la guerra, sinó per la pau. Però la pau no s’aconsegueix sense esforç: la Pau ha de néixer del cor de cada home. I si no hi ha pau al cor, com pot haver-hi pau en un poble, en una nació, en el món? És a la llar que s’aprèn a viure i construir la pau; on els pares tenen una gran responsabilitat d’ensenyar als seus fills a comportar-se, a tractar als altres, i a resoldre problemes.
Gaston Courtois (1897-1970) pensador francès, un referent per al matrimoni Feliu Bohera.
