Tercer lliurament del Manual: ELS DETALLS

L’escriptura autobiogràfica té una doble vessant de facilitat i dificultat que afrontarem amb la premissa d’imaginar-nos que no estem parlant de la nostra pròpia vida. És fàcil perquè és la nostra vida i la coneixem a la perfecció. És difícil perquè es tracta de parlar de nosaltres i això ens sembla un repte insuperable. Què explico? ¿Què no explico?

Ja hem donat dos passos fonamentals: primer vam fer un índex cronològic i després ho vam anar omplint de vida, a la qual anomenem trama. L’important era anotar en cada capítol els successos que no volíem deixar de comptar. Ara és el moment d’omplir-los de detalls.

Com es vesteix un succés? Per exemple: quan volem comptar una trobada succeït en el passat, que va marcar un moment important en la nostra vida i, per tant, volem donar-li la rellevància que es mereix, cal tancar els ulls i tornar a aquell moment.

Com trobar arguments una vegada que hem explicat la trobada? Amb el lloc, el moment i el diàleg pertinent, no és suficient. Què més puc fer?

La clau de l’èxit és fer-se moltes preguntes:

-¿Què va ser el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta persona?
-Em va mirar?
-Com va captar la meva atenció o vaig captar jo la seva atenció?
-Qui va parlar primer?
-Què va dir?
-Tenia raó?
-Com anava vestit?
-Quines sensacions vaig tenir?
-Quins pensaments em van travessar la ment?
-Què em deien els seus ulls?

Hi ha milions de preguntes que ens podem fer. En les respostes hi ha la clau de l’èxit. La clau per a un text ric, no avorrit, no pla, amb relleus.

També por obtenir el nostre mètode a SUSCRIPCIO