La reina Hatsepsut i el seu alt dignatari, Dhyejuty, van construir les seves tombes a ponent i es van agafar a l’últim raig de sol, per tenir l’oportunitat de tornar a la vida. I així mateix va passar: 3.500 anys després es recupera la memòria de qui va ser castigada i esborrada de la història.
La riquesa de la cultura egípcia, amb la seva gran mitologia de la mort, ens continua impressionant. La veritat és que entrar en una cambra sepulcral de 3.500 anys d’antiguitat té molt de màgic.
Dhyejuty, un alt dignatari de la primera dona que va governar l’imperi Egipci amb màxima autoritat: la reina-faraó Hatshepsut, que va governar l’Imperi Egipci durant vint anys (de 1479 a.C. a 1457 a.C.) assumint personalment la doble corona d’Egipte. Va ser representada per la propaganda oficial vestida d’home, amb barba postissa inclosa.
En morir la reina, Tutmosis III, el seu fillastre, nebot i hereu al tron, la va sotmetre a un dur càstig: va esborrar el seu nom i la seva cara de tot monument oficial. Ara els investigadors del passat treballen per recuperar la història a través de les memòries, escrites i esculpides, del fidel Dhyejuty, el supervisor dels seus tresors.
Per què Tutsmosis III va decidir castigar a la seva tia i madrastra, la reina?
Tutmosis III va haver de compartir el tron amb la seva tia-madrastra durant 20 dels 54 anys del seu regnat. Què va passar durant aquests 20 anys?
Les memòries de Dhyejuty ens explicaran la història.
Memorias Ediciones – Escrivim la teva biografia per encàrrec
www.memoriasediciones.com
