El destí ja està escrit

Fotos de el llibre de memòries de Marina Payet

Un llibre de memòries sobre la vida de Marina Payet

QUI LA SEGUEIX…

Gairebé no va anar a l’escola, però va aconseguir escriure unes memòries des del cor.

Ha patit molt, però ningú li ha esborrat el somriure, ni la innocència, ni l’amor del seu cor.
Amb el pas del temps i els cops de la vida, t’adones que venim
a aquest món amb un destí ja marcat.

Marina Payet de Laserna

BONDAT

No sé si he conegut a alguna persona més bondadosa que la Marina Payet, encara que la vida s’hagi acarnissat amb ella. Per això es repetia a si mateixa: vull escriure un llibre sobre la meva vida. Volia que els seus fills sabessin la veritat de l’esdevingut. Tenia aquesta necessitat de comunicació i, sense dubtar-ho més, es va asseure un dia enfront d’una llibreta gran de quadrícula i va començar, sense saber a penes escriure i va escriure unes memòries precioses. Quina vida la de la Marina!

MALA LLETRA

Tenia por que ningú entengués la seva lletra, però no dubtava de què havia de posar en aquesta llibreta i paraula rere paraula va escriure un llibre sencer, que va dedicar als seus fills Albert, Marina i Ramir; a les seves nétes i a tots els nens que pateixen l’abandó i persones que sofreixen malalties.

LA PETITA DE 3

Ella, que era la petita de 3 nenes, amb només 10 anys va ser la que va agafar de les mans a les seves germanes grans i es van plantar davant el jutjat. Les volien fer fora, ningú les atenia. Finalment, un guardià es va dirigir a elles quan queia la nit i la Marina va parlar: no marxarem d’aquí fins que ens escoltin, el meu oncle em pega, abusa de mi i em fa treballar, no vull tornar a aquella casa. I a les meves germanes els passa el mateix, allà on viuen. Una senyora les va acollir a casa seva. És el més proper que van tenir a una mare.

T’ESTIMA, LA TEVA MARINA

Des que vam publicar el seu llibre ella em truca totes les setmanes i m’envia cartes i regalets per correu postal. Sempre s’acomiada així: “T’estima la teva Marina”. Són meravelles de l’ofici tan bonic que exerceixo. Ajudar les persones a deixar un llegat escrit per a transcendir, perquè les seves experiències no quedin en l’oblit. I jo guanyo en experiències i en amor.