Rosa María Fernández Molina
El Sabor de la meva Vida
Les memòries de Rosa María Fernández Molina tenen gust de guisats, cuines, reunions, taules i sobretaules. Sempre li va agradar escriure, però en morir Aurora, la seva única germana, ella va sentir més que mai la necessitat de plasmar i deixar empremta dels seus temps d’infantesa, de les seves experiències vitals, els seus aprenentatges i els sabors de la seva vida. I ho ha fet de forma molt curiosa, combinant la vida amb els esdeveniments socials, la realitat amb la ficció, els sabors amb els disgustos i els fets reals amb els sentiments que els acompanyen… El seu pare li va voler inculcar la curiositat per la cultura, la música i la poesia com a mitjans d’aprenentatge i aquest llibre dona fe que ho va aconseguir.
Rosa Serra Majem
El Sabor de la meva Vida explica els sabors que m’han acompanyat des de nena, a Barcelona, Andalusia, Eivissa, Holanda, Califòrnia, Suïssa… He viscut a tants llocs! La meva vida és així, té gust de viatges permanents, viatges per estudiar, per treballar, viure i estimar.
***
Abans es conversava molt i es compartia tot… A Espanya, les famílies ens apinyàvem al sofà davant de l’esdeveniment del segle: la televisió en blanc i negre. Es mastegaven els primers xiclets Bazooka capaços d’inflar grans bombolles que explotaven a la cara, la Coca-Cola s’imposava com a primer refresc universal i les dones van començar a fumar i conduir cotxe.***
Si sé recitar dotzenes de poemes de memòria, és per ell. Si soc una persona tremendament curiosa, és per ell. Si vaig adquirir certa disciplina a la meva vida, va ser per ell. Tots estimaven el meu pare, era un gran amfitrió i li encantava obrir les portes de casa a tothom qui volgués compartir sobretaula, que era aquell temps en què romaníem asseguts al voltant de la taula, després dels àpats. Aleshores arribava l’hora dels poemes i les cançons, perquè al meu pare li encantaven els versos, les dites, les gràcies i els jocs de paraules, era un home d’expressió molt enginyosa, ràpid, creatiu i loquaç.Maria Rosa Fernández Molina
