Jaume Vilaregut no es va conformar amb el destí que li havia tocat.
Va voler trencar amb la inèrcia que havia fet que una vida de treball sense descans, com la dels seus pares, no signifiquessin millores per a la família. Ho va aconseguir amb humilitat, justícia i honestedat. I treball.
He comès molts errors, però un error no és un final sinó una oportunitat d’aprenentatge… Em vaig decidir a emprendre negocis perquè volia canviar, volia sortir d’una situació de conformisme que no anava amb la meva manera de pensar.
El seu pare treballava de sereno i es passejava pels carrers amb el seu uniforme, la pistola i el xuxo, que era com una canya amb punta de llança. El petit Jaume veia en el seu pare un heroi que protegia la gent del barri. Però l’autèntica heroïcitat era que el pare assumia aquella gran responsabilitat a canvi de quatre monedes. La compensació més gran era l’agraïment dels veïns, i la millor demostració d’això arribava cada any per Nadal: a canvi d’un segell que deia “El Sereno us desitja Bones Festes”, rebia unes bones estrenes pels seus serveis.
La família d’en Jaume vivia amb pocs diners, i es feien molt poques excepcions. El dia que podien matar un pollastre o un conill, era tota una festa. I això que l’havien de repartir entre set boques! Ah, però quan arribava Nadal, aleshores es preparaven dos pollastres, es comprava carn de porc, i es posaven neules i torrons a taula. No hi havia diners per a res més.
Tampoc no hi va a ver diners, anys més tard, per engegar el negoci. Aquesta dificultat, en Jaume només la va poder superar treballant moltes hores, sense descans. Era l’únic que tenia: la seva dedicació total. I la ferma voluntat de fer créixer la seva empresa.
Estic satisfet d’allò que em vaig proposar i vaig emprendre: volia fer diners, i així permetre que la meva família tingués una vida millor. Tenia la il·lusió que els meus fills no haguessin de sopar cigrons cada nit. I ho vaig aconseguir.
La vida d’en Jaume és un missatge de força i coratge, un exemple de voluntat i un llegat valuós per a tots. Les seves memòries, escrites en primera persona per una biògrafa professional, conformen un llibre únic: el llibre de la seva vida.
I un regal molt especial per a la família.
Un regal per a quatre generacions.
