Memòria, realitat i el JO magnificat

Heus aquí quatre pinzellades sobre les reflexions que apareixen a mesura que aprofundeixo en el camp de l’escriptura i l’edició de memòries. Memorias Ediciones escriu, acompanya l’escriptura i també edita llibres de memòries i biografies de tota persona que desitgi deixar un llegat escrit.

LES PARAULES: MEMÒRIA i REALITAT

MEMÒRIA
La memòria és un fet fascinant que res té a veure amb la realitat i que la ment gestiona segons una aleatòria molt difícil de determinar. A més, quan una ment es disposa a recordar, salta d’un objectiu a un altre desordenadament perquè s’està deixant portar pel sentiment, un estímul primari i lliure.

REALITAT
En un dels llibres que hem escrit, sobre la família de María José Fuster Brunet hi ha un exemple que m’entusiasma. Conversant ella amb un amic de la família, anys després, va saltar a la vista que tots dos tenien una versió molt diferent sobre els fets que van determinar la mort del seu Oncle Jesús durant la Guerra Civil. A partir d’aquí va començar una investigació al Agatha Christie, a resultes de la qual es narren 20 versions diferents sobre les causes de la mort de l’Oncle Jesús, explicades pels seus propis familiars i amics. És un document impressionant que dibuixa decorats tan dispars com “quatre homes de negre que el segresten en un Mercedes Benz” i el clàssic “el van matar al front”.

LES FOTOGRAFIES: DE L’ÀLBUM A LA BIOGRAFIA (MUR)

FOTOS
No hi ha dubte, un àlbum de fotos és el millor estimulant per despertar i assaborir records. Una imatge estàtica actua, quan som vells, igual que quan som nens: suplanta la realitat. És llavors la realitat, i no la seva imatge, la que ens està portant a visitar la nostra memòria. Les persones a les que entrevist ronden els 70 anys i gaudeixen especialment dels records d’infància. En la infància resideix el patrimoni de la seva memòria. Si han viscut la guerra no solen donar molt detall d’aquest moment, especialment si vivien en un poble petit, comunitats on el sofriment era massa palpable i on l’ànima recomanava l’oblit per no morir de rancúnia. Aquesta dada confirma la regla: el record s’inclina pel positiu, l’heroic i el recordat amb gust.

SELFIE
Les xarxes socials parlen de nosaltres d’una manera ego-potenciada. No és casualitat que la xarxa més popular anomeni “Biografia” o “Mur” o “Cronologia” a la nostra pàgina. Ens projectem en qualsevol acte comunicatiu, és natural, i les xarxes no són excepció: el nostre jo brilla amb les seves virtuts i defectes, per molt amagats que estiguem darrere de la intimitat que ens brinda la tecnologia. Res d’amagatalls: al contrari, l’aparador de les xarxes ha revitalitzat el jo suprem, les càmeres han canviat d’objectiu i nosaltres, vistos per nosaltres mateixos com Narcís, hem passat a un primer pla. Les pantalles, els murs, es converteixen en la nostra autobiografia i seran, encara que nosaltres ja no hi siguem, un testimoni de la nostra vida; una cosa molt semblant a les nostres memòries.