L’aventura del record, un viatge als orígens, una rebel·lió contra l’oblit.

Telas Rubio. La Habana Vieja, 1918

S’alça el teló de la Memòria: el poeta, humorista, guionista i musicòleg, Ramón Fernández-Larrea (que ja tenia un programa de ràdio a La Habana i que va viure set anys a Barcelona) ha adquirit un espai radiofònic per llançar un dels programes més deliciosos de tots els temps. Si gaudeixen del fet de recordar, si saben degustar el Son de Cuba, si gaudeixen de la música tradicional cubana, de les seves dècimes i versos, no es poden perdre aquesta meravella. Fernández-Larrea ho sap tot: uneix fets amb personatges, estrofes amb racons, esdeveniments amb cançons … I n’ofereix detalls de tot. D’on treu Ramon aquests enregistraments? Com sap tantes coses dels autors i de les seves cançons? Cada vers i cada nota de les que Ramon deixa anar a l’aire en la seva emissora mereix ser escoltada a part.

“Pobrets meus records, com ploren per quedar-se al meu costat.”
Bola de Nieve

Pianista de l´Habana

Memoria de La Habana és un programa radial d’una hora de durada, que rescata el passat sonor de Cuba al segle XX. Va ser emès durant cinc anys a Barcelona, Espanya, cada diumenge a la tarda a través de l’emissora Ràdio Gladys Palmera.

A Miami hem assajat un nou concepte, dirigint-nos als que sempre van escoltar parlar de Cuba i de la vida nocturna d’una gran ciutat a través dels seus pares i avis. I hem pres el nom de l’Havana per recrear la seva memòria perquè va ser una ciutat per on van sortir o a què van arribar totes les músiques del món. On van triomfar cubans i estrangers que es van sumar a la nostra història.

De manera que el programa Memoria de La Habana és un rescat del que han estat les arrels dels cubans i també de la seva relació amb tota Hispanoamèrica i els Estats Units.

És un programa realitzat amb pocs recursos, però amb molt de compte, bon gust i imaginació per un petit equip de treball, i escrit, narrat i produït musicalment pel seu creador, el poeta i humorista Ramón Fernández-Larrea.

Cada programa està dedicat a un tema: la construcció o naixement d’un lloc, la vida d’un músic o comptar i recrear un succés important succeït en la primera meitat del segle XX a la capital de Cuba, al costat de la millor música gravada en aquesta època, molta de la qual va ser intencionalment oblidada o prohibida després del 1959.

Soportales de l´Habana, 1918

Per això diem que Memoria de La Habana és una rebel·lió contra l’oblit i que, per saber el que som, hem de conèixer el que vam ser.

Pretenem que els que patrocinin o s’anunciïn en Memoria de la Habana ens prestigiïn i al seu torn augmentin el seu prestigi al associar-se amb un bell concepte de rescat de les arrels que ens han fet el que som.

Uneix-te a ells a Facebook per gaudir setmanalment d’aquest privilegi> click aquí!