La cinta vermella

Una nena de 8 anys narra, des de la seva curta edat, una infància molt feliç, però en la seva adolescència pateix unes malsons nocturns que no la deixen descansar. Després d’aquests somnis que no tenen cap sentit per a ella descobreix, a través d’un document, que va ser adoptada. Des d’aquest moment els malsons esdevenen un presagi que ella tracta de desxifrar. Sense demanar explicacions espera que els seus pares adoptius li expliquin algun dia la veritat. Aquest dia no arriba, però el destí fa que finalment pugui aconseguir connectar amb les seves arrels.

DEDICATÒRIA
Als meus pares adoptius, que em van donar la vida
Als meus fills, que mereixen conèixer-la

AGRAÏMENT
Vull donar les gràcies per aquesta cinta vermella. Ella va suposar la fi dels meus estranys somnis, aquests malsons recurrents que em van turmentar durant molt de temps. Ella em va portar la realitat que un dia vaig poder descobrir per mi mateixa. Aquest dia es va fer esperar, però el destí ho tenia tot ben lligat perquè jo conegués una part de la meva existència que el meu subconscient s’havia entestat a amagar. Aquest dia vaig deixar de somiar i vaig entrar de ple en la dura realitat.

Últimament no descanso per les nits. Tinc un somni horrible que pertorba la meva ment i es repeteix una i altra vegada: estic en una habitació petita, fosca i buida. Només quatre parets. Em trobo dormint a terra d’aquesta mateixa habitació. Aquest cop jo sóc el nadó i al meu costat hi ha altres nens. Tots vam dormir a terra d’aquesta habitació petita, buida, desolada … Estem morts de fred i tractem d’acurrucar-nos els uns amb els altres per escalfar-nos. Sento el contacte dels seus cossets freds contra el meu, aquest és l’únic confort que tinc. I llavors de nou em desperto, angoixada per aquest fred que entumeix els meus ossos, però ja no sóc capaç de dormir una altra vegada. Els somnis es queden tan presents en els meus pensaments que m’impedeixen relaxar-me i dormir.

“Si els somnis són malsons recurrents, convé lligar-se una cinta vermella al dit polze de la mà dreta durant tres dies, a l’anar a dormir, i dormir amb ella tota la nit”.

I així ho faig.